domingo, 23 de noviembre de 2008

Tristeza

Hoy he estado muy triste y melancólica. ¿Por qué? No sé. He ido a Elche, he vuelto y ya se me ha pasado otro día más casi sin darme cuenta. Últimamente no hay quién me aguante, creo que estoy insoportable. Debería liberarme de toda esa energía negativa que me oprime y volver a cuando era feliz en la ignorancia. O tal vez lo mejor es olvidar todo aquello que merece la pena no ser recordado.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Cal què t'animes Paqui!! el què pots fer es estar ocupada en qualsevol cosa què et plene, així no penses tan les coses. anima't i si vols parlar ja saps que em tens. Anima't guapa!!! Bessets!!!;)

CUCALELLA dijo...

Hola guapeta meua!!! No sabia que tenies un blog i que escrius gairebé tots els dies. He estat llegint els teus pensaments... La paraula es el millor vehicle per a poder expressar tot el que hi ha dins d'un mateix. Així que si et sents trista es genial expressar-ho perque et buides i neteges el teu interior. Com diu Dani, estic aqui per a tot el que necessites. Espere que ho sapigues. De vegades, vivim en un món deshumanitzat per les presses, per l'egoisme, per la incomprensió i sobretot perque no sabem escoltar-nos els uns als altres. Espero escoltar-te sempre que ho necessites. Un beset ben gran!!!

Aquiles Digo, antes Jordy dijo...

Tanta Espera. Ansias. Miradas. Olvidos. Pero Aquí Queda Inamovible: Berlín Es Sólo Otro Suspiro.