Costums màgiques

Hui he decidit escriure en valencià per una rao ben clara: escric sobre les costums de la meua terra, i clar, es millor reproduir aquestes cosetes en la seua llengua original.

Visc en un poble de la marina i la veritat es que em sembla molt bonic que la gent continue amb les seues costums, encara que com es lògic, van perden-se. La màgia i el curanderisme han sigut una part fonamental de la cultura popular i aquestos sabers es segueixen transmitint de mares a filles.

Fa un temps, quan jo vaig arribar d'Alemanya, van intentar trencarme l'enfit. Jo no estava enfitada, però clar, aquesta pràctica em semblaba tan autòctona i tan pròpia que volia vore el ritual. La meua germana, que sap tant d'aquestes pràctiques, em posà en mig de l'habitació i va fer una especie de medició de un mocador amb el seu braç, després em donà a mi una punta d'aquest mocador i ella anava plegant-lo i rezant. El cas es que no va eixir be, segons ella, perque jo no estava enfitada i aixo deu de saber-ho el nostre senyor.

Un altra cosa interesant, que mai m'han practicat, es traure el sol, crec, si no m'enganye, que consisteix en bollir aigua i també tens que dir una oració. Lo mes estrany, o lo que a mi mes estrany em sembla, es que soles es poen transmetre aquestos sabers un dia a l'any i es suposa que si es desvetlen en un altre moment poden deixar de sortir efecte.

La veritat es que no soc masa creient en res però aquestes cosetes, per qué no dir-ho, em fan molta gràcia.