“Aço eren Peret i Margariteta, dos germanets que vivien amb el seu pare i la
seua madrastra. Un dia la madrastra estava fent el dinar i va enviar a
Margariteta a per jolivert. Mentres Margariteta estava fora la roïna madrastra
va asasinar a Peret i el posà en l'olla.
Quan Margariteta va
tornar li va dir que Peret no estava i quan va arribar el pare es van posar a
dinar. Quan acabaren de dinar Margariteta va anar al rebost i es va trobar amb
el cap del seu germà i s'enadonà que se l'havien menjat.
"Ay el
meu Peret!"- plorava Margariteta
"Ay el meu Peret" -repetia una i
altra volta.
Margariteta va agafar tots el osets del seu germà y
els va enterrar en el pati de casa, als pocs dies un peral va brotar de la
terra. Peret era ara un peral i per sempre Margariteta i ell estaràn junts i
aquesta mai mes tornarà a patir fam.”
Es una reconstrucción de la historia aunque puede que haya variado algunos detalles, es normal, era pequeña y soy una desmemoriada prematura o más bien padezco de una memoria demasiado selectiva. Sigo pensando que el cuento es muy sádico para contárselo a niños pequeños, puede traumar un poco.
No hay comentarios:
Publicar un comentario