domingo, 8 de febrero de 2009

Peret i Margariteta

He nacido, crecido y vivido en un entorno protegido enclavado en un área a caballo entre tradiciones y modernidad. Tradiciones porque ahí dónde he nacido las hay a montones. Desde cuentos populares, bailes autóctonos, agricultura, cocina, repostería y, por supuesto, las fiestas. Me gustaría contar un cuento que contaba siempre mi abuela materna y ahora cuando pienso en el contenido del mismo se me ponen los pelos de punta… aquí lo escribo tal y como me acuerdo pero en valenciano claro:

“Aço eren Peret i Margariteta, dos germanets que vivien amb el seu pare i la
seua madrastra. Un dia la madrastra estava fent el dinar i va enviar a
Margariteta a per jolivert. Mentres Margariteta estava fora la roïna madrastra
va asasinar a Peret i el posà en l'olla.

Quan Margariteta va
tornar li va dir que Peret no estava i quan va arribar el pare es van posar a
dinar. Quan acabaren de dinar Margariteta va anar al rebost i es va trobar amb
el cap del seu germà i s'enadonà que se l'havien menjat.

"Ay el
meu Peret!"- plorava Margariteta

"Ay el meu Peret" -repetia una i
altra volta.

Margariteta va agafar tots el osets del seu germà y
els va enterrar en el pati de casa, als pocs dies un peral va brotar de la
terra. Peret era ara un peral i per sempre Margariteta i ell estaràn junts i
aquesta mai mes tornarà a patir fam.”


Es una reconstrucción de la historia aunque puede que haya variado algunos detalles, es normal, era pequeña y soy una desmemoriada prematura o más bien padezco de una memoria demasiado selectiva. Sigo pensando que el cuento es muy sádico para contárselo a niños pequeños, puede traumar un poco.

No hay comentarios: